A "Promoción fantasma" coneixerem Modesto, un professor que de vegades veu morts. Això no només li ha costat una fortuna en psiquiatres, sinó que també ha fet que l'acomiadin de totes les escoles on ha treballat. La seva sort canvia quan aconsegueix plaça en el Monforte i ha de donar classe a cinc alumnes que han convertit un col·legi de prestigi en la casa dels horrors. Modesto ha de aconseguir que els cinc nois aprovin l'últim curs i se'n vagin d'allà d'una vegada per totes. Però no ho tindrà fàcil: els cinc porten vint anys morts. (HISPANO FOX FILM S.A.)

A "Els descendents", Matt King (George Clooney), casat i pare de dues nenes, es veu obligat a reconsiderar el seu passat i canalitzar el seu futur quan la seva dona pateix un terrible accident de vaixell a Waikiki. Matt intenta maldestrament recompondre la relació amb les seves filles -la precoç Scottie, de 10 anys, i la rebel Alexandra, de 17-, alhora que s'enfronta a la difícil decisió de vendre les terres de la família. Herència de la unió entre la reialesa hawaiana i els missioners, els King posseeixen algunes de les últimes zones verges de platja tropical de les illes, d'un valor incalculable. Quan Alexandra deixa anar la bomba que la seva mare tenia una aventura amorosa en el moment de l'accident, Matt ha de començar a mirar amb ulls nous tota la seva vida, per no parlar de la seva herència, durant una setmana plena de crucials decisions. Amb les seves filles a sobre, Matt s'embarca en la atzarosa recerca de l'amant de la seva dona. Al llarg del camí, on es van alternant trobades divertides, conflictives i transcendentals, Matt comprèn que per fi es troba en la bona direcció per reconstruir la seva vida i la seva família. (TWENTIETH CENTURY FOX HOME ENTE. ES. S.A)

Durant les seves vacances a Los Angeles, Walter, el fan número u dels Muppets, i els seus amics Gary i Mary descobreixen que l'home de negocis Tex Richman planeja arrasar el Teatre dels Muppets per perforar i extreure el petroli trobat sota. Walter, Mary i Gary decideixen reunir de nou als Muppets i muntar la major Telemarató mai vist per recaptar els diners necessaris per salvar el teatre.

La vida de Jack és pràcticament perfecta, excepte per un atormentador detall: Jill, la seva germana bessona. Cada any es veu obligat a tolerar la visita en Acció de Gràcies de la seva aclaparadora germana, que s'especialitza en posar les seves vides potes enlaire en qüestió de dies. Quan la intrusió de cap de setmana s'allarga al mes, comencen les típiques baralles, bromes i discussions de germans bessons. Quan tot sembla indicar que Jill es pensa quedar, Jack empra els seus ardits amb l'esperança que ella torni al lloc que li correspon: a l'altre costat del país. (SONY PICTURES RELEASING DE ESPAÑA S.A.)

Durant la seva vida, J. Edgar Hoover arribaria a convertir-se en l'home més poderós d'Amèrica. Com a director de l'Oficina Federal d'Investigació (FBI) durant gairebé 50 anys, va fer qualsevol cosa per protegir al seu país. Va exercir el seu càrrec durant tres guerres i el mandat de vuit presidents. Hoover va lliurar les seves batalles contra amenaces, de vegades reals i de vegades només percebudes, i sovint va forçar les regles per tal de vetllar per la seguretat dels seus conciutadans. Els seus mètodes van ser sovint despietats i de vegades heroics, però l'anhelada recompensa de l'admiració sempre li va ser esquiva. Hoover era un home que valorava els secrets (sobretot els dels altres) i no tenia objeccions a l'hora d'utilitzar aquesta informació per exercir el seu poder sobre líders polítics i personalitats de la nació. Era conscient que la informació és poder i la por facilita l'oportunitat, va utilitzar els dos i va adquirir una influència sense precedents, forjant una reputació tan tremenda com intocable. Vist a través dels ulls del mateix Hoover, "J. Edgar" explora la vida pública i personal i les relacions d'un home que podia distorsionar la veritat tan fàcilment com la podia defensar durant una vida lliurada a la seva pròpia idea de la justícia, sovint influïda pel costat més fosc del poder. (WARNER BROS ENTERTAINMENT ESPAÑA S.L.)

A "Underworld: El despertar", popularment coneguda com "Underworld 4", ha passat més d'una dècada des que Selene i el seu amant Michael, híbrid entre vampir i licantrop, derrotessin al Vampir Major Marcus. En aquests anys la Humanitat ha descobert l'existència tant del clan dels vampirs com la dels licantrops i s'ha llançat a una lluita aferrissada per eliminar les dues espècies. Selene, capturada durant el genocidi, es desperta després de més d'una dècada i s'adona que es troba captiva en un laboratori hermèticament tancat en Antigen, una poderosa corporació biotecnològica que es dedica a desenvolupar una vacuna contra els virus que va crear a vampirs i licantrops. Selene s'ensorra quan descobreix que Michael és mort, però el seu dolor és eclipsat pel descobriment que mentre es trobava en estat de criogenització ha donat a llum a la filla de tots dos, Eve. Mentre busca asil per a ella i la seva filla, Selene es troba que el món en el qual una vegada la seva raça s'alçava orgullosa ja no existeix i que la seva gent ha estat perseguida fins a la vora de l'extinció i que els pocs supervivents s'amaguen sota terra. Rebutjada pels clans que encara queden, Selene s'allista per donar suport a un jove vampir, David, que s'uneix a ella en la seva sagnant venjança contra Antigen, on obscures forces conspiren per destruir-la a ella i a la seva filla. Amb els seus tradicionals enemics, els licantrops, una altra vegada en ascens, fins i tot Selene sembla no tenir el poder suficient per fer front al seu més poderós oponent en tota la història d'Underworld: un super licantrop alterat genèticament.